Em dic Jonathan i sóc superdotat. A Albert Einstein només l’entenien una dotzena de persones a tot el món. A mi no m’entén ningú. O sigui, que dec tenir un cervell súper bestial. A més de tenir aquest súper cervell, sóc una persona que cau bé a la gent. Sóc molt estimat entre les persones que tenen la immensa sort de coneix-se’m. Com també sóc súper altruista. I degut a això últim, vaig decidir fer aquest diari perquè el món conegués el futur premi Nobel de Física. Si ara tinc nou anys, calculo que guanyaré el Nobel d’aquí quatre o cinc. Estic dedicant tots els meus esforços a guanyar el premi Nobel. Per això no em trec la primària. Per això i perquè els professors em tenen mania.

En aquest diari explico, entre altres coses, com vaig fer un treball amb Andy que mereixia un deu i vaig tenir un zero, com em van obligar a disfressar-me un dia per anar a classe en contra de la meva voluntat, com em van obligar a anar a veure al meu germà explicar els seus patètics acudits en un local de mala mort, com se’m van escapar uns pets insignificants a classe, com la mare em va buscar un amic més curt que el meu germà, com em van expulsar de classe injustament una setmana perquè em tenen mania, com em van buscar una professora de repàs per a un súper geni com jo, com vaig sobreviure a un dia de zoo amb el meu germà al costat o com em vaig estar a punt d’ofegar a classe de natació mentre ningú va moure un dit per ajudar-me.

Jonathan, diari d’un fantasma, és la historia, en forma de diari i en primera persona, d’un nen de nou anys que fa cinquè de primària, en un col·legi on el director, el seu tutor, els demés professors i els seus companys de classe li tenen mania i no el suporten. Ell es considera un súper geni, però els demés no comparteixen la seva opinió de sí mateix i cada cop que obre la boca té un zero o l’expulsen de classe o les dues coses alhora, perquè li tenen mania. A casa la cosa tampoc millora. El seu germà Christian és la persona que li té més mania de totes les persones que li tenen mania i li intenta fer la vida difícil i Jonathan sempre ha volgut una vida fàcil. Els seus pares tampoc el tenen en gran estima i la seva crueltat arriba a tal extrem que el volen obligar a estudiar, però ell seguirà fidel als seus principis de no mirar un llibre ni pel llom. En aquestes circumstàncies, Jonathan ha de sobreviure com pugui i només té al seu favor el seu súper cervell. El somni de Jonathan és ser un científic mundialment conegut i guanyar el premi Nobel de Física, cosa que ja és segura. L’únic dubte és quan ho aconseguirà, però ja és una cosa feta.

Jonathan, diari d’un fantasma, passa en una ciutat imaginaria d’un país imaginari. Tots els personatges que apareixen en aquest diari són imaginaris. Qualsevol semblança amb la realitat és pura casualitat.

Jonathan, diari d’un fantasma, és abans que tot un llibre d’humor. L’únic objectiu és fer riure. Com que usa humor blanc és per a totes les edats. No usa humor vast ni malsonant ni polític ni sexual... només humor blanc i per això és per a joves de tretze anys fins als noranta-nou anys.

Jonathan, diario de un fantasma, es la historia, en forma de diario y en primera persona, de un niño de nueve años que hace quinto de primaria, en un colegio donde el director, su tutor, los demás profesores y sus compañeros de clase le tienen manía. Él es un súper genio, pero los demás no comparten su opinión de sí mismo y cada vez que abre la boca tiene un cero o le expulsan de clase o las dos cosas a la vez, porque le tienen manía. En su casa la cosa tampoco mejora. Su hermano Christian es la persona que le tiene más manía de todas las personas que le tienen manía y le intenta hacer la vida difícil y Jonathan siempre ha querido una vida fácil. Sus padres tampoco le tienen en gran estima y su crueldad con Jonathan llega a tal extremo que le quieren obligar a estudiar, pero él seguirá fiel a sus principios de no mirar un libro ni por el lomo. En estas circunstancias, Jonathan ha de sobrevivir como pueda y solo tiene a su favor su súper cerebro. El sueño de Jonathan es ser un científico mundialmente conocido y ganar el premio Nobel de Física, cosa que ya es segura. La única duda es cuándo lo conseguirá, pero conseguirlo, lo consigue fijo.

Jonathan, diario de un fantasma, pasa en una ciudad imaginaria de un país imaginario. Todos los personajes que aparecen en este diario son imaginarios. Cualquier parecido con la realidad es pura casualidad.

Jonathan, diario de un fantasma, es ante todo un libro de humor. El único objetivo es hacer reír. Como usa humor blanco es para todas las edades. No usa humor vasto ni malsonante ni político ni sexual… solo humor blanco y por eso es para jóvenes de trece a noventa y nueve años.

Presentación del protagonista

Me llamo Jonathan y soy superdotado. A Albert Einstein solo le entendían una docena de personas en todo el mundo. A mí no me entiende nadie. O sea, que debo tener un cerebro súper bestial. Además de tener este supercerebro, soy una persona que cae bien a la gente. Soy muy querido entre las personas que tienen la inmensa suerte de conocerme. Como también soy súper altruista. Y debido a esto último, decidí hacer este diario para que el mundo conociera al futuro premio Nóbel de Física. Si ahora tengo nueve años, calculo que ganaré el Nóbel dentro de cuatro o cinco. Estoy dedicando todos mis esfuerzos a ganar el premio Nóbel. Por eso no me saco la primaria. Por eso y porque los profesores me tienen manía.

En este diario explico, entre otras cosas, cómo hice un trabajo con Andy que merecía un diez y tuve un cero, cómo me obligaron a disfrazarme un día para ir a clase en contra de mi voluntad, cómo me obligaron a ir a ver a mi hermano explicar sus patéticos chistes en un local de mala muerta, cómo se me escaparon unos pedos insignificantes en clase, cómo mi madre me buscó un amigo más corto que mi hermano, cómo me expulsaron de clase injustamente una semana porque me tiene manía, cómo me buscaron una profesora de repaso para un súper genio como yo, cómo sobreviví a un día del zoo con mi hermano al lado o cómo me estuve a punto de ahogar en clase de n